RESSENYA P26: Tertúlia EL 1

La nostra competència literària (CL)

Què llegim els futurs mestres? Com desenvolupem aquest procés? Què i com caldria llegir en realitat? Aquestes son algunes dels qüestions claus que vam abordar a l’aula i al voltant de les quals va girar la conversa de la tertúlia que vam tindre a classe. En el següent escrit intentaré donar respostes fiables i reals, una vegada escoltades totes les reflexions, aportant una opinió crítica amb fonts d'informació autoritzades que he consultat per a argumentar el raonament que expose.

En primer lloc, abans d’endinsar-nos en els elements que formen la competència literària, crec que hem de plantejar-nos el significat d’aquest terme. Segons Thomas (1978) podem dir que “no és una facultat general, sinó una aptitud apresa” (p.140), per la qual cosa tothom és capaç de desenvolupar-la i millorar-la al llarg de la seua vida acadèmica i/o personal. A més, tal com menciona Mendoza (2008), considere que la competència literària (des d’ara nombrada com CL) es relaciona molt estretament amb la competència lectora, ja que la segona és un component de la primera però aquesta progressa en funció de les habilitats lectores de l'individu.

Respecte a la pregunta què solem llegir, he arribat a la conclusió que la majoria de vegades són llibres narratius (concretament novel·les), és a dir, lectures contínues i optatives que ens serveixen per a desconnectar o reflexionar. Per contraposició, crec que veiem els articles científics, les publicacions de revista o els llibres acadèmics com a instruments valuosos per a realitzar els treballs de classe, però no com recursos de gaudi personal i ampliació de l’experiència professional. D’aquesta manera, recorrem a ells quan necessitem buscar informació fiable o referències bibliogràfiques sense llegir-los per voluntat pròpia, quan verdaderament suposen magnifiques eines per saber resoldre situacions que ocorren a l’aula o indagar sobre aspectes que afecten a la nostra pràctica docent, ja que els autors són persones que han investigat sobre el tema i tenen uns rendiments acadèmics comprovats.

Per reforçar la meua opinió he trobat l’article “La lectura literaria ante nuevos retos: canon y mediación en la trayectoria lectora de futuros profesores”, en el qual un conjunt de professionals formen un grup d’investigació per aprofundir en aquesta idea a través de l’anàlisi de 62 autobiografies lectores. Aquestes foren escrites per estudiants de segon curs d'Educació Infantil i Primària en els cursos 2011 i 2012, que en realitat podríem ser nosaltres hui en dia perfectament. Els resultats obtinguts de la mostra van ser 7 lectors de cànon acadèmic, 43 de cànon social i 12 no lectors, els quals no havien llegit un llibre voluntàriament des que van abandonar l’institut.

Per consegüent, podem comprovar com els exemples del primer cas són ocasionals i quasi esporàdics mentre que l’únic àmbit en què podem tindre una bona CL és en la narrativa, ja que és el gènere que estem més acostumats a experimentar (lectura de best sellers, títols difosos mitjançant campanyes promocionals, llibres que es transformen en pel·lícules o sèries televisives...). Nogensmenys, aquest tipus de narració es tracta de paraliteratura perquè són adaptacions que descriuen la trama sense una àmplia qualitat i intenció literària. Com a conseqüència, si llegim narracions de poca profunditat o de cultura massificada, el nostre intertext lector serà molt reduït i les referències literàries estaran buides i no formaran part de la cultura universal.

Així mateix, per aquesta raó estimulem més en l’escola la narrativa que la poesia, quedant-nos així en una part mínima d’altre dels components de la CL: la competència genèrica, que consisteix a conèixer i entendre els diferents tipus de gèneres. Evidentment hem d’acostar-nos als interessos dels lectors per a desenvolupar la seua CL des de l’oci i del plantejament de la literatura com una experiència plaent i satisfactòria, evitant la obligatorietat i l’exagerada sobrecàrrega de treball. Per això, és més senzill aconseguir que a un xiquet li agrade la narrativa que la poesia perquè s’apropa més als seus gustos. El problema arriba quan tendim massa cap a aquests i deixem de plantejar-nos el repte cognitiu que suposa la literatura.

A més, cada vegada és més visible que la majoria dels futurs mestres tenim una mancança d’hàbit lector o d’interès a causa de la falta de temps o motivació, respectivament. No obstant això, pense que és imprescindible enriquir la nostra CL per a ser capaços de transmetre als alumnes la passió i el respecte cap a la literatura, donat que el nostre paper com a mediadors és formar lectors qualificats en comprendre, interpretar i valorar el text literari. Per aconseguir aquests objectius devem, a banda de millorar la competència literària perquè no siguem cínics a l’hora de recomanar llibres, adquirir suficient coneixement del mercat editorial, conèixer que hi ha al seu abast, que tenim a la biblioteca i quals són els interessos i el desenvolupament del lector específic.

Per continuar amb aquesta idea he de mencionar que al meu parer no només és important llegir més i tindre més hàbit lector, sinó fer una lectura profunda per a analitzar microhabilitats com discernir idees, relacionar informació o desenvolupar la capacitat crítica, entre moltes altres, en lloc de quedar-nos únicament amb la trama o alguns elements lingüístics o dels personatges. Aquesta estratègia ens permetrà substituir la figura actual del mestre comentarista que trobem a les aules, on no s’aprofundeix i es fan preguntes superficials, per aquella del mestre com a guia crític dels textos. És a dir, dediquem molt de temps a fer resums i poc a preguntar que vol dir l’autor entre línees, com empra les figures retòriques, què ens suggereixen els paratextos i infinitat d’interrogacions curioses. Tot el relacionat amb el llenguatge figurat i el sentit implícit, així com també establir interrelacions entre les idees del text, l’ordenació d’aquestes o traure implicacions del que diu el text, forma part de la competència lectora i facilita la comprensió. Per tant, devem enfocar la CL a millorar l’hàbit lector, l´intertext i les capacitats critiques i reflexives dels individus a través de la interacció.

Per a finalitzar, cal remarcar que la lectura és un procés actiu i complicat d´acció-reacció que s’aprèn amb la pràctica i on el component emocional i experiencial té molt a veure amb la lectura literària i, sobretot, amb despertar l´interès per a promoure l’hàbit. Com afirmava Colomer (1994), per a tindre una bona competència literària cal experimentar i com no tots els alumnes tenen referents familiars que lligen, nosaltres deurem motivar-los a través de les nostres vivències. Per això, necessitem primer desenvolupar correctament la nostra competència literària per a després aprendre com traslladar-la a l’ensenyament del nostre alumnat, tal com vaig deduir del que parlarem a la tertúlia.