Aquesta ressenya correspon a la tertúlia EL 2: El cànon de lectura de la LIJ, en primer
lloc destacaré els punts clau de la tertúlia i després aportaré la meua opinió
al respecte incorporant una sèrie de referències que donen suport a les meues
reflexions. A classe vam comentar algunes qüestions com són les que es presenten
a continuació: tant el xiquet com el mestre són importants en l’elecció dels
llibres, els menuts han de llegir llibres de qualsevol gènere (no sols del narratiu)
i els llibres no sols han d’interessar els xiquets sinó que també han de
contribuir a la millora de la seua competència literària.
Segons Mendoza (2008) un cànon és una mostra
representativa i simplificada del sistema literari; tot cànon té la facultat de
presentar com a referent modèlic i clàssic a un conjunt d'obres i autors.
En primer lloc, aportant la meua opinió crítica en relació
a les idees que es van comentar a la tertúlia, personalment considere que els
xiquets han d’elegir els seus llibres en funció dels seus interessos i de les
seues necessitats per aprendre l’adquisició d’un criteri propi de selecció dels
llibres i fomentar així la seua autonomia. Però no hem d’oblidar el paper de
mediador del mestre, ja que aquest també té una important contribució a
l’educació literària dels xiquets i ha de seleccionar llibres que suposen un repte cognitiu i que per tant milloren la competència literària dels
infants. Com diu Mendoza (2008), el conjunt de lectures d'obres infantils i
juvenils és clau en el procés de formació estètica perquè les obres de la LIJ (seleccionades
com a corpus de formació bàsica i inicial) constitueixen un conjunt de
produccions literàries molt vinculades als interessos dels alumnes, al seu grau
i nivell de formació lingüística i l'àmbit cultural. És necessari un cànon
inicial basat en obres de la LIJ ja que aquest perfila de manera decisiva la
formació d'un lector competent, però per aconseguir un cànon adequat, és
necessària l'adequació de les obres seleccionades als interessos dels alumnes, com
a garantia de la cooperació i de la interacció receptora, que són funcions
bàsiques per a la construcció del significat i per a la interpretació.
Com encara són petits, no és recomanable que lligen clàssics a primària sinó adaptacions, però podria resultar interessant si
llegim un fragment d'un clàssic perquè els xiquets els coneguen, tinguen un primer contacte amb
ells i els diferencien d'altres llibres (per exemple, elements com l’estructura
narrativa o l’evolució dels personatges). Batalla i Segarra (2003) també opinen
que cal no desestimar el fet de poder recórrer als clàssics de la literatura
infantil i juvenil, llibres com ara Pinotxo
o les rondalles de la nostra tradició cultural segueixen motivant nens. Aquest
conjunt d’obres de literatura infantil ofereix la possibilitat de fer un
treball de lectura en veu alta per part del mestre i una tasca de reflexió
conjunta a classe i per tant no hem d’oblidar-nos de la seua importància i la
necessitat d’incorporar-les a l’aula.
A més, han de llegir llibres de diferents gèneres, no
sols del gènere dramàtic, sinó també del gènere líric o del dramàtic perquè a
partir de les lectures d'aquestos llibres es pot treballar la teoria de cada
gènere, concretant les seues característiques principals i les diferències
respecte als altres gèneres literaris. Encara que en el cas del gènere
dramàtic, concretament el teatre, és millor que primer lligen el llibre i després
observen la seua representació teatral i així comparen les diferències. Un
llibre que pot agradar molt els xiquets és T’he
agafat caputxeta! perquè canvia el rol dels personatges principals de La caputxeta vermella i resulta molt
atractiu i divertit per als menuts. A més a més, no hem d’oblidar la
importància dels idiomes, els xiquets han de llegir llibres tant en valencià
com en castellà per aconseguir un domini de tots dos idiomes i fomentar així l’ensenyament
bilingüe. També podríem treballar amb llibres en els quals apareixen paraules procedents
d’altres idiomes i treballar el plurilingüisme i la interculturalitat, com és
el cas del llibre L'ull de la mòmia,
un llibre molt divertit i que pot despertar l'interés dels menuts.
També cal que els xiquets no sols lligen llibres, sinó
que també hem de treballar amb còmics o àlbums il·lustrats, que encara que no
estiguen dins del prototípic de la literatura, contribueixen a la millora de l’educació
literària dels menuts i això és molt important. En el cas que els llibres
siguen il·lustrats, tal com diuen Batalla i Segarra (2003) cal vetllar per la
qualitat de les presentacions fugint d’estereotips. Colomer (1994)
argumenta que en el cas dels àlbums infantils aquestos utilitzen una gran
quantitat de recursos encaminats a facilitar la comprensió i retenció de la
informació, com són les imatges que serveixen per solucionar molts problemes de
construcció. Mendoza (2008) afirma que a través de
les diferents lectures, el xiquet es familiaritza amb diferents usos, formes,
convencions expressives del discurs literari; aquest coneixement possibilita
que la formació literària progresse en paral·lel al desenvolupament de la
competència literària. Per assolir tot això és necessària l'acumulació
d'experiències de la diverses, àmplies i variades lectures, perquè la lectura
és el procediment bàsic per accedir al coneixement de sabers discursius,
estratègics i metaliteraris.
En definitiva, com diu Tejerina (2006) els successius
debats i interrogants sobre què és un bon llibre els agrupa Teresa Colomer en
quatre grans aspectes: la qualitat literària, els valors educatius, l'opinió i
el gust dels nens i joves i l'itinerari d'aprenentatge literari, punts que jo
també crec que són importants en la definició del cànon de lectura de la LIJ. Per últim, per aconseguir l’adquisició d’un
bon hàbit lector per part dels xiquets, el mestre té una responsabilitat molt
rellevant, perquè ha de posar a l’abast llibres i produccions literàries de qualitat
per despertar-los l’interés per la lectura i és que com diu Rodari (1989), si
som capaços de crear una situació creativa on importa la vida i no els
exercicis, en podrà sorgir el gust per la lectura amb què no es naix.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada