En 1998 es va publicar el llibre “Joan, el Cendrós”, escrit per Carlos Alberola i Roberto Garcia amb les il·lustracions d’Enric Solbes. Aquest llibre està escrit en Valencià, pertany a la col·lecció Micalet Teatre publicat per l’editorial Bromera. A més a més, a la part final del llibre hi trobem algunes propostes de dramatització que són molt útils per orientar i donar consells per a una possible representació de l’obra i estan realitzades pel grup Abanico format per Belén Franco, Víctor Latorre, Francesc J. López, Mario Máñez i Pilar Martínez.
La trama d’aquest llibre està basada en el conte tradicional de la Ventafocs, però hi trobem algunes modificacions, sobre tot pel que fa a la integració de la tecnologia al llarg de la historia i al fet de que es troba en format de teatre. Sincerament, considere que durant l’educació obligatòria els alumnes reben una bona educació literària pel que fa a la novel·la i els contes, però quantitativament el tracte de la poesia i el teatre es veu afectat i molt sovint són els grans oblidats de l’educació.
En aquest cas considere que aquest llibre pot ser profitós en la mesura en que supondria un repte cognitiu per als alumnes, ja que podrien gaudir de la lectura del teatre, veure com canvien les estructures, el vocabulari és diferent, la diferència en el desenvolupament dels esdeveniments i la importància del narrador i dels diàlegs.
Una de les coses positives que trobe en aquest llibre són les acotacions, ja que són molt precises i detallades, de manera que el lector pot seguir a la perfecció la lectura. És a dir, el canvi d’una escena a una altra no suposa cap dificultat gràcies a les explicacions de les acotacions, encara que de vegades són massa llargues i pot ser impedixen seguir la lectura de forma continuada sense moltes interrupcions.
La possibilitat de treballar el teatre en la lectura i també una hipotètica representació, amb l’ajuda de les orientacions del final del llibre proposades pel grup Abanico, fan que l’educació literària dels xiquets millore treballant un gènere que malauradament en l’actualitat està eclipsat per la novel·la, per tant com a futures mestres hem de ser conscients de la nostra responsabilitat i procurar una educació literària equilibrada per als xiquets. D’aquesta manera hem de treballar tots el gèneres, fomentar l’hàbit lector i ajudar-los a formar el seu criteri de selecció per a que de majors tinguen la possibilitat de llegir, comprendre i gaudir de lectures diverses.
Per altra part, hi ha alguns aspectes del llibre que no em pareixen adequats com per exemple la recomanació de l’editorial, que indica que aquest llibre és apte per a xiquets de deu anys. Personalment, considere que les recomanacions de llibres, per fer-les correctament, s’han de fer individualment coneixent les característiques d’una persona en concret, però si generalitzem jo considere que aquest llibre seria adequat per a alumnes més majors, d’entre dotze a catorze anys. Els personatges de la historia tenen aquesta edat i per tant els lectors es podran identificar amb més facilitat pel que fa als temes o problemes que tenen durant el període de l’adolescència com per exemple el primer amor, la situació acadèmica o la consolidació de la colla d’amics. Així mateix la recomanació per a aquesta edat pot ajudar a comprendre millor l’intertext d’Indiana Jones, ja que es un personatge reconegut per la majoria del adolescents, però pot ser que en edats més petites no acaben de comprendre l’amistat “invisible” que té Joan. Si no es reconeix l’intertext es pedria la gracia i la part humorística de la historia, així com el naixement d’una amistat estranya, però que a la vegada funciona molt bé perquè s’ajuden mútuament per superar les seues pors.
Un altre aspecte negatiu d’aquesta obra es troba en la personalitat dels personatges, doncs hi ha un masclisme marcat en molts diàlegs sense cap denuncia. Aquest comportament apareix per exemple en la transformació de Clara, doncs deixa de ser una “xicona” per convertir-se en una xica “més femenina”. Considere que no és positiu consolidar els rols de gèneres mitjançant la lectura, doncs els xiquets poden prendre exemple i imitar els personatges, pot ser inclús que facen aquesta transformació en contra de la seua voluntat limitant-se a complir en el rol que li “correspon” depenent de si és un xic o una xica. Crec que la lectura hauria de ser tot el contrari, és a dir, hauria de ser una eina per ajudar-nos en la formació de la nostra personalitat, però aquesta de cap manera ha de ser esclava de les limitacions que es troben normalitzades en la societat.
Així mateix al llarg de tota la historia el protagonista sofreix un bullying marcat per part dels seus companys, i el pitjor de tot és la passivitat en la que es tracta, ningú fa res al respecte: ni els amics, ni la família, ni tampoc el cos docent. Actualment aquest tema està a l’ordre del dia i considere que no és gens positiu tractar aquest tema de manera tan superficial.
Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció ha sigut l’ús de les tecnologies per amagar-se i fer front als sentiments des de la llunyania. En una societat caracteritzada pels aparells i les xarxes digitals açò és molt comú, no obstant això considere que des de l’escola hem de treballar l’autoestima perquè els alumnes aprenguen a voler-se tal com són sense canviar la seua forma de ser i a més cal destacar, sobre tot en l’adolescència, que hem de mostrar-nos de manera natural sense ocultar els nostres sentiments i les nostres emocions.
Aquests aspectes negatius es podrien resoldre mitjançant el diàleg i el debat grupal de la classe, és a dir, la crítica als llibre també forma part de la seua educació literària.
Per últim comentar un altre aspecte que podria servir per fer un debat prou interesant com és l’exemple del professor de literatura, qui es preocupa per l’aprenentatge dels seus alumnes, fixant-se únicament en la part qualitativa i deixant de costat la quantitativa. Considere que seria bo parlar amb els alumnes sobre la possible ansietat que senten davant els exàmens, i si prefereixen aprendre en un sistema, on el que veritablement importa siga que tinguen un aprenentatge significatiu i pràctic que els siga útil per al seu procés de desenvolupament.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada