Pla lector

PRESENTACIÓ DEL CENTRE:

El centre educatiu al qual va destinat aquest pla de foment lector està situat a la localitat de Paterna, comarca de l’Horta Nord i província de València, en un àmbit semiurbà, i és de caràcter públic. Compta amb sis cursos d´Educació Infantil i dotze cursos d´Educació Primària. A més, agrupa a una gran diversitat d´individus, tant en edat com en cultura i amb necessitats educatives especials, és a dir, incorpora a alumnes diferents, sense haver-hi criteris de selecció i segregació de l’alumnat. Dins del centre podem trobar xiquets de la pròpia comunitat, encara que el 25% de l’alumnat és d’origen estranger. Els que procedeixen d´Amèrica Llatina entenen i comprenen el castellà sens dubte, per la qual cosa cal recolzar aquells aspectes lingüístics que corresponen al seu curs educatiu i començar amb l´ensenyament del valencià des d’un principi. Per consegüent, la majoria de l’alumnat és castellanoparlant, encara que volem fomentar una ensenyança plurilingüe de forma que els xiquets empren altres llengües com el valencià i l’anglés al mateix nivell que ho fan amb el castellà, i una de les intervencions serà treballar-les a través de la lectura i l’escriptura, així i tot es desenvolupen tant els programes PEV com PIP. També es duen a terme diferents programes d’atenció a la diversitat com són el PASE, el PROA i el de compensació educativa per respondre a les necessitats de l’alumnat que ho requerisca.

Pel que fa al context sociocultural com a factor condicionant de la competència lectora dels alumnes, haurem de descriure i analitzar la situació socioeconòmica i el nivell de competència literària i lectora dels progenitors. Així doncs, cal remarcar que una gran quantitat de les famílies dels xiquets tenen un capital cultural mig, és a dir, han rebut, adquirit i assimilat una bona educació bàsica durant els seus estudis, per la qual cosa intenten ajudar i influenciar de manera positiva als seus fills, entre altres coses, el plaer per la lectura. No obstant això, observem que hi ha estudiants que no han aconseguit les habilitats lingüístiques que li corresponen per la seua edat perquè parteixen de situacions familiars complexes (família desestructurada, pares que treballen moltes hores al dia, progenitors sense estudis…) i, conseqüentment, no han tingut aquest recolzament fonamental per motivar l’inici de l’educació literària. Hem realitzat una enquesta a les famílies i després d’analitzar les dades hem observat que el 27% dels pares i mares visiten la biblioteca amb assïduitat, el 40% tenen més de deu llibres a la seua casa i el 25% lligen en companyia dels seus fills. La majoria d´ells, el 60% exactament, lligen novel·la literària i veuen la lectura com una activitat d’oci i una eina d’aprenentatge, mentre que l’altre percentatge restant normalment llig paraliteratura i la contempla com un passatemps poc recurrent. Nogensmenys, una gran quantitat de les famílies mostra una actitud participativa amb el centre perquè els seus fills adquirisquen i milloren la competència lectora i literària.

En aquest centre la motivació per la lectura i l’adquisició de l’hàbit lector no han sigut els objectius primordials, ja que la dinàmica escolar es centrava únicament en aconseguir l’assimilació dels continguts curriculars, sense anar més enllà i relacionar-ho amb la lectura de forma transversal. En les dues úniques assignatures on es tracten com a tal l’escriptura i la lectura són en Llengua Valenciana i Llengua Castellana, però moltes vegades els xiquets tenen la percepció que els llibres són la recepció d´un càstig. Per tant, l’adquisició de l´hàbit lector, així com la millora de les competències lectora i literària, depèn en gran mesura de com siga l’àmbit familiar.

Al centre, els mestres de Llengua hem comprovat que hi ha una mancança de coneixements per part de l’alumnat en la competència literària i lectora, per la qual cosa volem que desenvolupen les habilitats relacionades amb ambdues competències constructivament, de forma que incorporen els aprenentatges vinculats amb eixes dues competències de la forma més fructífera possible. Per tant, anem a elaborar el següent Pla Lector amb l’objectiu de fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenvolupar un bon hàbit lector.

En relació als criteris específics d’avaluació de la competència literària, ens basarem principalment ens els tres següents:

• Millorar en la comprensió lectora a través de la literatura.

• Fer de la biblioteca un espai d’ús freqüent, així com augmentar l’autonomia dels xiquets pel que fa a l’elecció pròpia de les lectures basant-se en uns determinats criteris.

• Saber utilitzar algun recurs propi del llenguatge poètic per explicar sentiments, emocions, estats d’ànim: sentit figurat, sinònims i comparacions, entre altres.

En línies generals, l’avaluació serà qualitativa (en lloc de quantitativa) perquè la nostra intenció és valorar la satisfacció, l’entusiasme i l’esforç dels nostres alumnes per damunt de les hores de lectura o el nombre de llibres llegits. Així mateix, l’avaluació tradicional professor-alumne es combinarà amb la coavaluació, en la qual els alumnes podran apreciar el treball dels altres companys, per parelles o per grups, i s’ajudaran mútuament per aconseguir un ambient cooperatiu d’aula.

Els mestres, com a figura orientativa i moderadora, haurien d’abordar les següents qüestions per millorar la seua formació en els usos de la literatura (Fluixà, s.d., p.10):

• Cercar informació sobre la LIJ com per exemple: tècniques per millorar-la, bibliografia d’autors i autores, publicacions, tendències, etc.

• Preparar activitats lúdiques i divulgadores adscrites a l’alumnat.

• Aquesta formació es completarà amb la creació d’una comissió en la qual estaran involucrats tots els tutors d’infantil i primària amb la finalitat que un responsable expert en la matèria oriente i explique al cos docent pel que fa a la LIJ.

Tot el cos docent ha de ser conscient de la responsabilitat que té i treballar conjuntament per oferir un repertori més ample de possibilitats pel que fa a la lectura, ja que durant el període de primària es produeix el desenvolupament dels xiquets i és fonamental formar lectors habituals i de qualitat, a més de facilitar-los el plaer per la lectura. Per aquesta raó, com considerem que és necessari que tot el claustre de professors realitze un treball coherent i compromès, es faran reunions en finalitzar cada trimestre per avaluar el pla lector, detectar possibles errors i corregir-los.

Per a dur a terme aquesta avaluació realitzarem entrevistes en profunditat, elaborant un guió previ amb allò que volem avaluar. Així doncs, ens informarem dels canvis que es generen en els participants, el seu grau de satisfacció i les propostes de millora, per arreplegar dades qualitatives. Així mateix, farem qüestionaris per arreplegar-ne de quantitatives. L’elaboració d’informes d’acompanyament proposada per Lluch (2012) pot resultar interessant. En aquests inclourem dades com les descripcions de les pràctiques, les observacions personals per millorar en la nostra tasca o per tindre en compte certs aspectes, les opinions dels participants i un informe detallat de l’avaluació final de la tasca interpretant la realitat observada. Un exemple per observar els assoliments dels objectius de PLC pot ser l’anàlisi dels components centrals motivadors de la tasca per establir així els aspectes que funcionen, els que hem de millorar o reforçar i els que s’han de renovar. També hem d’avaluar les tasques col·lectives del PLC, com la cohesió de totes les pràctiques o la coordinació dels agents educatius, sent aquest últim punt molt important perquè beneficien a tota l’escola com a conjunt. Finalment, afegiríem quines han sigut les majors dificultats durant l´execució, per a valorar-les per a l´any següent, i quantes hores de lectura hem dedicat.   

BIBLIOTECA:

La biblioteca del centre es troba en el primer pis, junt a Secretaria. Té uns 120 metres quadrats i està equipada amb vuitanta taules i dos-cents cadires. Per tant, pot ser utilitzada simultàniament per dos-cents xiquets i xiquetes. A més, per la seua configuració espacial, s’hi poden fer altres activitats de foment de la lectura, com ara representacions teatrals, contacontes, titelles, etc.

El fons bibliogràfic es compon de 460 llibres, dels quals 180 són en valencià, 230 en castellà i 50 en altres llengües. Aquests es localitzen en prestatgeries accessibles, és a dir, els alumnes disposaran d’escales plegables al costat d’aquestes perquè puguen assolir-los per ells mateixos, i que la mesura de la prestatgeria no supose una limitació a la seua predisposició a llegir. També els llibres destinats als més petits estaran col·locats amb la coberta cap avant, ja que en aquestes edats les portades i els paratextos són fonamentals per a l’elecció i d’aquesta manera aconseguirem cridar l’atenció dels xiquets i els animarem a llegir. Així mateix, hi ha altres estants amb material específic com mapes, atles, enciclopèdies o inclús material manipulatiu per cridar l’atenció de l’alumnat més menut, la qual cosa contribuirà a acostar el llibre com un joguina.

A més, com la nostra intenció és crear nous lectors i fomentar un ambient lúdic, dins  la biblioteca hi ha un espai anomenat El racó dels Somiadors. Aquest està equipat amb diferents pufs i matalassos petits per aconseguir un ambient de major relaxació i comoditat per als alumnes, els quals podran emprar-los per fer els deures, llegir, pintar, escriure… També disposarem de jocs de taula com Party&Co, Twister o el Monopoly, adaptats sempre a l´àmbit literari per treballar la intertextualitat de manera dinàmica i on els xiquets puguen interaccionar entre ells.

Tots els alumnes disposaran d’un carnet per agafar llibres de la biblioteca, per controlar les dades de devolució i per reservar els exemplars prèviament, així com per analitzar les preferències dels companys. D’aquesta manera es podrà augmentar el volum de llibres d’aquest gènere o temàtica, motivant al mateix temps la lectura d’aquells que no siguen tan demandats.

Els llibres de la biblioteca estan agrupats per gèneres i dins d’aquesta categoria s’organitzen per autors seguint un ordre alfabètic. Seguidament s’agrupen per rangs d’edat amplis, segons els criteris dels mestres (moderadors). No obstant això, aquesta qüestió és flexible, ja que som conscients de les diferents necessitats i del ritme de desenvolupament que cada xiquet té, de tal manera que la distribució per cursos és una recomanació orientativa.

Hi ha un encarregat de la biblioteca que és el responsable d’ajudar i aconsellar als xiquets sobre els llibres que conformen el catàleg, atenent sempre als seus interessos, i aconseguir que a poc a poc puguen assolir el seu propi criteri i així puguen seleccionar autònomament els llibres. També està a la seua disposició per qualsevol dubte, així com està molt format en CL i la LIJ. Disposa d’un hàbit lector consolidat perquè podria donar-se el cas d’un xiquet que no sabés quin llibre elegir, i per tant, hauria d’informar-lo pel que fa als seus gustos o necessitats, ajudant-lo a triar el llibre correcte.

Els llibres que es troben a la biblioteca són, normalment, en castellà i en valencià. Aquests últims han augmentat en els últims anys perquè un dels criteris de selecció que tenim en compte és que estiguen relacionats amb la cultura i les tradicions valencianes, sobretot les que es desenvolupen en les zones properes al nostre territori, donat que tenim un projecte de conservació i conscienciació de les tradicions de la Comunitat Valenciana i, per tant, els llibres seleccionats són acords al projecte.

A més, solem escollir les adaptacions dels clàssics perquè, encara que hem pogut comprovar que els xiquets gaudeixen més d’elles, aquests fan una anàlisi més profunda degut que els continguts es presenten més propers que els altres gràcies a un vocabulari i una sintaxi més senzilla, la qual cosa els ajuda a millorar la comprensió i també l’actitud front a la lectura. Per introduir-los a la lectura dels clàssics de manera divertida, farem activitats prèvies com per exemple llegir un fragment de El Quixot en veu alta i intentar comprendre-ho entre tots, promovent així un repte cognitiu per als xiquets.

Un altre criteri de selecció és l’actualitat dels llibres, és a dir, elegirem aquells que s’han publicat recentment perquè s’ambienten en un context més pròxim a ells i tracten valors amb els quals es poden sentir identificats a partir de les seues vivències. No obstant això, també llegiran llibres antics (adaptacions dels clàssics) o rondalles i contes populars amb valor literari i educatiu, amb la finalitat que aprecien la diferència en l’estructura, els valors, els personatges, l’ambientació, etc. en ambdues èpoques.

Encara que antigament es donava excessiva rellevància a la narrativa, últimament s’està treballant molt el gènere líric al centre per tractar qüestions com l’educació emocional i moral, així com també ens permet treballar amb les figures retòriques, on trobem un nivell d’abstracció major i resulten atractives per als xiquets perquè els permet jugar amb el llenguatge i ser creatius. Els llibres informatius no són molt abundants, ja que preferim treballar amb llibres que ajuden a enriquir la competència literària i lectora del xiquet. Els paratextos també són importants a l’hora de seleccionar els llibres, ja que les imatges i el disseny plantegen la possibilitat d’aprendre, de ser més originals i de captivar l’atenció i la imaginació dels xiquets.

Com activitat de dinamització pròpia de la biblioteca, els xiquets juguen a un joc que s'anomena Em recomanes o et recomane?, en el qual per parelles s’han de suggerir un llibre que puga resultar interessant per a l'altre company en funció dels seus interessos.

Altra tasca que es desenvolupa anualment en la biblioteca és La setmana de la rosa i el drac, que consisteix en la realització de diverses activitats relacionades amb la literatura en la qual participen tots els cursos d´infantil i primària. Durant aquests dies els xiquets són els protagonistes de les següents activitats: contacontes, titelles, concurs de contes, recitals de poesia i dramatitzacions.

De forma paral·lela es troben les biblioteques d’aula, que són un petit recull d’obres que s’abasteixen de la biblioteca del centre. La selecció d’aquests llibres es produeix de forma mixta, és a dir, la mestra proporciona una sèrie d’obres basant-se en els gustos i els interessos dels seus alumnes, optant sempre per la diversitat de temes i gèneres, però així mateix, cada xiquet podrà escollir un llibre de la biblioteca de centre per dur-lo a l’aula i perquè tothom el puga llegir. Les biblioteques d’aula es renoven de forma contínua, cada dos mesos aproximadament. Per tant, al centre aquestes són un recurs de capital importància per a l’èxit de les actuacions i de les activitats del pla de foment lector.

ACTIVITATS D’AULA:

Al llarg del curs els xiquets llegiran nombrosos llibres, entre els quals hi haurà uns que seran de lectura comuna per a tota la classe i altres que seran individuals o en petits grups depenent dels seus gustos, interessos i de la capacitat de la competència lectora.

Pel que fa a la lectura de llibres de tota la classe, hi ha una sèrie d’activitats que es realitzen abans, durant i després de les mateixes, tal i com detallarem a continuació.

Les activitats prèvies a la lectura se centren en crear expectatives i motivar als xiquets perquè açò modificarà la seua actitud front a la lectura, la qual cosa servirà perquè no la vegen com un càstig i així gaudisquen de la mateixa.

• La festa de benvinguda del llibre. Consisteix en l'ambientació de la classe amb elements relacionats amb el llibre que començarem a llegir. En aquest cas la tutora es disfressa d’un dels personatges del llibre i decoren l’aula, com per exemple pinten el títol de l’obra i ho pengen en la paret. Una vegada ja està tot preparat, es celebrarà la festa i els xiquets aniran amb tota llibertat per la classe per veure els objectes col·locats per la mestra, observar els dibuixos pintats, el títol… Amb totes aquestes dades i de forma conjunta comentaran amb els companys les expectatives que han creat i com s’imaginen la historia que llegiran el proper dia.

Aquest tipus d’activitat els motiva molt, les seues ganes de llegir augmentaran per veure com és realment la trama, comprovar les seues hipòtesis… Així mateix, els ajuda a canviar la idea de la lectura com una obligació per entendre-la com una activitat d’oci.

• Què espereu? Parteix de la darrera i aprofita els elements emprats en aquesta. Els alumnes aprofitaran els últims minuts de la festa i es reuniran en cercle per elaborar un vídeo de forma conjunta on cadascun dels xiquets expressarà les seues expectatives a partir dels objectes temàtics que es troben en la festa, les diferents imatges que els envolten, el vestuari que empren els mestres o el títol del llibre. D’aquesta manera es treballarà de manera transversal aspectes informàtics. En quant als assumptes literaris i lingüístics aquest tipus d’activitat és una bona proposta per treballar les expectatives, de manera que cadascun dels alumnes expresse les seues opinions, generant certa motivació i interès per anar més enllà, llegir el llibre i poder comprovar la seua hipòtesi. La finalitat és generar una atmosfera que afavorisca l’hàbit lector. A més, una vegada visualitzat el vídeo els alumnes podran intercanviar impressions basades en les opinions de la resta de companys per treballar l’argumentació i la contraargumentació.

Les activitats durant la lectura se centren en el seguiment de la mateixa i en la comprovació que tothom haja comprés el que està passant a la lectura. A més, hem de fer un treball de motivació contínua, ja que si no ho fem potser que les ganes creades al principi desapareguen i els xiquets troben la lectura avorrida o molt mecànica, de manera que hem de fer activitats per veure les seues expectatives i que ens comenten si els està agradant com s’està desenvolupant.

• Les taules. Aquesta mena de “Role playing” serà després de la lectura d’un, dos o tres capítols, depenent de la llargària i del desenvolupament de la trama.

Dividirem la classe en petits grups per fer tres activitats en taules diferents. En la primera, La taula dels periodistes, els alumnes faran dos grups: uns seran personatges i els altres entrevistadors, així podran preguntar dubtes que els han sorgit durant la lectura com per exemple: “Llop, coneixies prèviament a la Caputxeta Vermella?”. Aquestes serveixen per desenvolupar la curiositat dels alumnes i també la imaginació, ja que els personatges s’inventen les respostes.

En la següent taula, Com sóc?, els alumnes hauran de fer una descripció d’un dels personatges, tant del físic com de la seua forma de ser. Així podrem veure com capten el desenvolupament dels personatges, sobretot si són complexos.

L’última s’anomena Què creus que hi passarà?, en la qual farem un debat on tots els alumnes comentaran un poc el progrés de la trama i les seues expectatives per als següents capítols.

• Pega-li la volta! En aquesta activitat els xiquets, de forma individual, han d’elegir i canviar un personatge del llibre que estem llegint, donant-li un nou poder. Per exemple, en el conte de la Caputxeta que aquesta siga la dolenta i el llop siga el bo és a dir, han de canviar les característiques d’un determinat personatge en funció dels seus interessos i de les seues necessitats. Després li donen un nom i el dibuixen per ensenyar a la resta de la classe una representació visual de com és el seu nou personatge. A més, elegeixen un capítol  i inventen què passarà després, de forma que continuen tenint molta rellevància els seus gustos personals i interessos. A continuació, els xiquets eixiran davant la classe voluntàriament i contaran quin és el seu personatge i el capítol, i els companys hauran d’identificar els canvis que l’alumne ha fet en ell, així com les modificacions físiques o psicològiques del personatge.

Finalment, és imprescindible dur a terme una sèrie d'activitats posteriors a la lectura per assegurar-nos que l'alumne ha comprés tot el que s'expressa en el llibre, la qual cosa suposa també una avaluació del nostre propi treball, i per a potenciar la manifestació i exteriorització dels sentiments personals evocats (o coneixements apresos) a través de l'experiència lectora.

• La boleta màgica. S'agruparan en equips de 4-5 persones. Cada alumne rebrà una bossa amb diferents boles, les quals tindran un nombre en la superfície exterior i un paper en l’interior. De manera ordenada i per torns, triaran un nombre i obriran l’esfera per descobrir quina paraula conté el paper. Aquests termes seran llocs, objectes o personatges (pertanyents a la història llegida o sense cap relació amb aquesta). Si ocorreguera el primer cas explicaran què succeïa, entre que moments de la història, com es desenvolupava o quina era la finalitat. En el segon cas incorporaran eixa nova paraula en la història, creant així una altra completament distinta.

Així treballem la compressió del text d’una manera divertida que no consisteix únicament en l’ordenació dels fets, al mateix temps que potenciem l'habilitat creativa i imaginativa de l'alumne. A més, fomentem la cooperació perquè seran ells mateixos els que s’ajuden i els que atorguen l’aprovació de la resposta exposada, argumentant-la o corregint-la en cas que no siga la correcta.

• Expressa't! Escriuran en un full de manera individual una pluja de paraules que indiquen les sensacions que els transmet la lectura del llibre. Després hauran de seleccionar les més rellevants (mínim 4) per a crear posteriorment una poesia d'extensió curta on apareguen.

La nostra intenció és que manifesten amb total llibertat les seues emocions mitjançant el gènere literari que sol ser el que menys coneguen. A més, pensem que no hem de donar-li importància únicament al fet d'expressar els seus pensaments, sinó també a la forma en què ho fan. A continuació, els invitarem a què la reciten davant dels companys perquè siguen capaços de posar en pràctica les tècniques de declamació, així com millorar-les: perdre la vergonya i el pànic escènic, pronunciar clarament, deixar pauses, fer gestos sense excés d'actuació, tindre contacte visual amb el públic, etc. Finalment, cadascú penjarà la seua poesia en el mural de classe per a tindre-ho de record.

Com activitat final d’avaluació hauran de realitzar un còmic on reformularan la història llevant un dels personatges. Per aquesta raó hauran de repensar les relacions que es donen dins la història i com transcendiran els esdeveniments. El còmic resulta interessant des de la perspectiva de la competència literària ja que han de conceptualitzar aspectes de la història, estructurar-la, estudiar els personatges i realitzar els diàlegs com indica Rodari (2009). El còmic tindrà al voltant de sis vinyetes, els xiquets hauran de posar un títol representatiu d’aquest i formarà part d’un recull junt a les creacions dels altres companys. Finalment, perquè tots puguen gaudir i visualitzar la creativitat i la originalitat de cadascú, es penjaran els còmics al mural de la classe o al corredor del pis, perquè tots els xiquets puguen veure les seues històries.

Com segona tasca d’avaluació els xiquets hauran de fer una carta al director on argumentaran els punts forts i febles del llibre que ells troben i si el recomanen o no a un amic, justificant-lo. D’aquesta manera fomentarem l’anàlisi crítica del llibre en qüestió, així com els judicis crítics dels infants. El que volem amb aquesta activitat és valorar la capacitat d’argumentació i els criteris de selecció dels llibres, ja que el nostre objectiu és aconseguir que els xiquets tinguen uns bons criteris en funció dels seus interessos i les seues necessitats però també que aprenguen a elegir aquells llibres que ajuden a enriquir la seua competència literària.

ACTIVITATS PER A TOTA LA COMUNITAT D´APRENENTATGE:

Per a completar el pla lector, al llarg del curs realitzarem algunes activitats literàries que implicaran a tota la comunitat d´aprenentatge.

En finalitzar el curs, per acomiadar l’any, els xiquets protagonitzaran una obra de teatre a la pròpia escola. En aquesta tant els mestres, com els alumnes i els pares tindran un paper rellevant, seran interdependents, s’han d’ajudar perquè es puga desenvolupar l’activitat de manera òptima. Els mestres seran els que ajuden als alumnes a escriure la història, de manera que aquesta no siga molt lineal, on puguen trobar elements que sorprenga als espectadors, afegir components d’humor per afavorir una complicitat amb el públic i que motive als propis xiquets. Així mateix els ajudarà a construir personatges complexos i aprofundir en el que han de representar perquè siguen capaços de mostrar la personalitat d’aquest a través de la seua interpretació. Els xiquets seran els encarregats tant d’escriure l’obra com de representar-la, així com elaboraran els diferents escenaris que permetran contextualitzar millor els diferents actes, a més d’encarregar-se  del seu propi vestuari. Els familiars per la seua part a més d’ajudar als seus fills en l’elaboració de l’escenari i l’elecció o suggeriment del vestuari que millor represente a cada personatge, seran els encarregats de generar els cartells publicitaris al poble o al barri. D’aquesta manera podran treballar amb els seus propis fills els aspectes propis de la publicitat, com l’elaboració d’un eslògan atraient. Una proposta interessant que uneix a professorat i familiars seria que aquests dos s’encarregaren de mostrar l’obra a altres col·legis creant una xarxa de centres, on s’intercanvien idees i es col·labore en l’elaboració d’activitat per fomentar la lectura i fer d’aquesta  una tasca que ens permeta evadir-nos i gaudir.

Altra proposta anual que té lloc dues vegades a l’any (una per a donar la benvinguda al Nadal i una altra en la setmana cultural) consisteix que els xiquets inventen una rondalla amb ajuda dels seus avis. En primer lloc, els avis conten als xiquets una rondalla de la seua època, perquè coneguen la seua estructura i així puguen inventar una altra, que serà molt diferent perquè el context actual no és el mateix que el dels seus avis. Els xiquets es posen en grups de 5-6 membres i creen una rondalla reduïda, d’unes 2 pàgines aproximadament. Així i tot, des de ben xicotets volem que tinguen una bona competència literària i que sàpiguen no sols reconèixer una rondalla sinó també fomentar la seua creativitat i la seua imaginació. En aquesta proposta, els personatges principals són els avis i els xiquets, però a més a més col·laboren tots els membres de la comunitat d’aprenentatge, i cadascú té una funció específica en aquesta activitat. Els mestres són els encarregats de supervisar el treball dels xiquets, i corregir (si cal) la seua rondalla, comprovant que estiguen tots els punts clau: els personatges, el lloc on l’acció es desenvolupa, el títol i els diàlegs. Els bibliotecaris s’encarreguen de la decoració i ambientació de la biblioteca per crear un espai suficientment ample perquè els xiquets i els seus avis es puguen seure en cercle. Per últim, els restants membres del centre són els que preparen les circulars que notifiquen a les famílies dels xiquets l’activitat que es farà i demanaran la seua col·laboració argumentant la importància que aquestes tenen en la formació literària dels seus xiquets.

Una altra activitat que fem de forma conjunta és la realització d’un lipdub. Aquesta la realitzem en les ocasions especials, perquè porta molt de temps, i la finalitat és donar les gràcies a un autor que ve a la nostra escola a parlar dels seus llibres.

Quan preparem la benvinguda d’un autor primerament llegim els seus llibres, cada curs (o cada dos) en llig un diferent i després de la lectura, cada classe prepara les preguntes que realitzarà a l’autor, aquestes aniran més enllà de la trama de les diferents histories i inclús podrem fer una cerca per investigar el seu procés com a escriptor. A més, amb l’ajuda de les famílies crearem un aparador amb elements que tracten la trama, com per exemple separadors de llibres amb els personatges principals, carpetes decorades...etc. Quan totes les classes estiguen preparades, començarà la gravació del lipdub en el qual els xiquets, els mestres i els pares que ho desitgen, acudiran a l’escola i faran una coreografia per a mostrar tot el treball que han realitzat.

El dia que acudeix l’autor, els xiquets portaran els llibres llegits per a que els signe i realitzaran les preguntes preparades per a que les responga. Per finalitzar, li donarem les gràcies per vindre  mostrant el treball que hem fet al voltant de les seues obres.

Aquestes activitats fan que els xiquets es motiven amb les lectures i les senten com si foren una festivitat. Així mateix coneixeran millor l’autor i inclús podran investigar com es  desenvolupa la carrera d’un escriptor, la qual cosa els pot servir d’inspiració. A més a més, la gravació del lipdub farà que es cree un vincle de tota la comunitat molt fort que també millorarà la socialització amb les famílies.

Finalment, la proposta anual més duradora és l´anomenada Setmana literària que té lloc a abril, en la qual es paralitzen les classes i tots els agents de l’escola fan activitats relacionades amb la lectura i la cultura. Totes les dinàmiques estan enfocades al desenvolupament de la competència literària i l’adquisició d’estratègies de lectura. A més, tota la comunitat d’aprenentatge col·labora: els professors s´encarreguen de la programació i planificació de les activitats, la seua durada, la supervisió dels materials, etc.; la resta de professionals del centre ajuden als xiquets a realitzar cadascuna de les activitats junt als mestres i  les famílies s’involucren per prendre idees sobre com poden fomentar l’hàbit lector dels seus fills.

Les dinàmiques que es realitzen poden ser des de les més tradicionals, com dibuixar personatges de llibres o crear altres nous per a després pintar-los i penjar-los per les parets dels corredors, fins a aquelles més costoses com anar d’excursió al cinema amb tots els cursos. Per a potenciar l’ús i la dinamització de la biblioteca del centre, també duem a terme representacions teatrals i rondalles perquè és un lloc ampli, cobert i permet una gran mobilitat.

En aquest període muntem diferents racons al pati amb taules i cadires per promocionar multitud de llibres disponibles a la biblioteca. El dilluns va destinat als cursos d´infantil, el dimarts a primer i segon de primària, el dimecres a tercer i quart i el dijous a cinqué i sisé. Aquests dies els mestres aniran disfressats d’un dels personatges que promocionen per a tindre més visibilitat i cridar l´atenció dels alumnes, els quals també podran vindre al col·legi caracteritzats d’algun personatge literari (ja siga protagonista o secundari). Així els pares també participaran en la confecció del vestuari i seran conscients de la importància de l’activitat per als seus fills. A més de descobrir els llibres que els recomanen els mestres, els xiquets portaran els seus propis per a parlar amb els seus companys d’ells i tindre l’oportunitat d’intercanviar-los, afavorint d’aquesta manera les relacions interpersonals i el coneixement dels gustos i interessos dels altres. El divendres la mateixa activitat anirà destinada per a les famílies, ja que considerem que és un bon ambient per parlar amb elles d’aspectes importants, tant per a l´educació dels seus fills com per a la seua formació personal.

Com diu Fluixà (s.d.), en paraules d’Álvaro Marchesi, “l’èmfasi en la lectura pot ser un dels instruments més poderosos per a millorar les capacitats dels nostres alumnes i, alhora, per a renovar els mètodes d’ensenyança dels professors i per a incrementar l’interès dels estudiants” (p.3). Per tot el que s’ha dit fins ara, l’objectiu comú del professorat del centre és portar a la pràctica aquesta idea, i per això és tan important elaborar un Pla Lector de forma conjunta entre tot l’equip docent i que siga coherent i adequat als interessos i al nivell dels alumnes.