Literatura infantil i juvenil

Mínguez (2011:23) parafrasejant a Rubió defineix aquest tipus de literatura com “aquella rama de la literatura dirigida expresamente al público infantil y juvenil- un público en formación que necesita la adecuación del lenguaje y del resto de recursos literarios para facilitar la comprensión- y que contribuye a su educación literaria.” Com aquest autor indica ha de cobrir tres enfocaments: la qüestió literària, la adequació al lector model i la qüestió educativa. Per la qual cosa, no tots els llibres per als xiquets són literatura. Pel que fa a la literarietat, molts han siguts els que s’han mostrat crítics front a aquest tipus de literatura com Sánchez Ferlosio (1972, en Cerrillo 2007) qui va afirmar que si “no puede existir, pues que no exista, no hay sino que regocijarse de que no exista algo cuya existencia solo es posible en la degradación”, però com indica Cerrillo (2007:44) el fet de que se li afegisca “infantil i juvenil” no indica que siga pitjor que la literatura destinada als adults, ja que únicament delimita una època en concret, atenent a les possibilitats de recepció literària d’aquests lectors. No hem d’oblidar com indica Hunt (1991, en Mínguez 2011) que el context cultural en gran mida categoritza allò literari d’allò que no ho és, per la qual cosa és dinàmic. Pel que fa a la adequació del lector model, Mínguez (2011:7) afirma que “la competencia comunicativa del receptor es una instancia definitoria”, ja que “es un público con competencia literaria en crecimiento exponencial”. Tanmateix hem resulta interesant l’enfocament de Ewers (2009, en Mínguez 2011) qui destaca el triple destinatari (xiquet, mediadors i adults en general). Com indica Delibes (1994, en Cerrillo 2007) “un gran tema para un relato infantil será aquel que no solo encandile a los niños, si no que despierte en el adulto sus nostalgias de infancia o sus sentimientos de entonces”. A més, nosaltres com a futurs mestres hem de treballar amb aquest tipus de literatura per afavorir la seua competència lectora i literària i per generar hàbit literari en els xiquets, perquè com diu Mínguez (2011) quan “el alumnado haya adquirido un hábito lector continuará durante el resto de su vida”. El últim enfocament atén al fet  del component educatiu que té aquesta literatura, encara que no haja de ser moralista o didactista, encara que sol incorporar-lo també a través del tractament de valors ètics i socials, el tractament de les relacions personal, entre altres, sinó pel propi desenvolupament lector. Mitjançant la lectura d’aquests contes comencen a relacionar-se amb les varietats del discurs , amb la polifonia, les diferents estructures que es poden donar...

Aquest tipus de literatura es caracteritza en el seu contingut segons Mínguez (2011:45) pel trencament amb la normalitat, els fets realistes, tendeix a personificar, es dóna una absència de complicació temàtica, solen mostrar un conflicte extern, una important càrrega afectiva i simbolisme i sol haver-hi presència de contingut fantàstic. En quant a les formes destaca la claredat i senzillesa. Finalment recalca la importància de les il·lustracions i els paratextos pel que fa a la edició.

El concepte de literatura infantil i juvenil, encara que alguns autors tracten de situar-lo al s.XVIII, tal com indica Valriu i Llinàs (1998) eren únicament materials a l’abast dels xiquets. Morgenstern (2001, en Mínguez 2011) la data abans del s.XIX però vertaderament es tracta de literatura guanyada, no estava destinada especialment a ells. Amb la generalització de l’escolarització al segle. XIX es van atendre les necessitats del xiquet, la qual cosa va suposar l’expansió d’aquest tipus de literatura.

Personalment crec que aquest tipus de literatura té una gran importància en la formació lectora, aquest primer apropament t’obri les portes del plaer per la lectura, és una porta a nous mons. Així com és vertaderament important per a generar un hàbit lector, possiblement si no s’habituen a llegir des de xicotets, quan siguen adults no es veuran atrets per la lectura. Ajuda a la seua vegada a desenvolupar la competència lectora, de manera que cada vegada l’anàlisi d’allò que estan llegint és més profund i més ric, la qual cosa els ajudarà també a desenvolupar un esperit crític.