Fenomen descrit pel CVC (1997) com “la relación que un texto (oral o escrito) mantiene con otros textos (orales o
escritos)”. Aquests, indica Riffaterre (1991, citat en Mendoza
2003), són els que el lector ha de conèixer per comprendre l’obra literària en
la seua globalitat. Mendoza (2003:33) afegeix, a més de les relacions amb les
recepcions literàries, els coneixements culturals. El germen d’aquest concepte el
trobem al dialogisme de Bajtin, però va
ser de Kristeva qui encunyà el terme. Genette menciona la ‘cita’, el ‘plagi´ i
la ‘al·lusió’ entre les seues diverses formes. Aquest fenomen resulta
interessant donada la interacció text-lector i el fet de que poden generar una
activitat lectora més activa.
Exemple d'intertextualitat al cinema:
Font

0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada