El gènere assagístic és un subgènere didàctic i com bé explica Adorno (2004) és “una experiència intel·lectual oberta i utòpica en les seues intencions, que assoleix continguts de veritat a través del seu desplegament mateix”. Per tant, podem definir l’assaig com un escrit en prosa i d’extensió curta, generalment, on l’autor fa l’elecció d’un tema i exposa les seues idees i una sèrie d’arguments per recolzar-les.
La profunditat en el tema sol ser superficial, ja que no consta d’un estudi científic ni exhaustiu, sinó que és una recollida de reflexions i conclusions que realitza l’autor amb una finalitat divulgativa. Hi ha una àmplia diversitat d’assajos depenent del tema escollit per l’autor, d’aquesta manera hi ha assajos històrics, filosòfics, científics, literaris…
Pel que fa a les característiques d’aquests tipus de textos, podríem destacar la llibertat, ja que no hi ha límits formals concrets en aquest gènere, de manera que açò permet als autors aportar la seua personalitat als textos i crear estils únics, per exemple poden ser assajos lírics, retòrics, meditatius…
Una altra característica d’aquests textos és el llenguatge, doncs dins del ventall de possibilitats que ofereix aquest gènere, normalment el llenguatge sol ser conceptual, expositiu o discursiu.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada