Competència literària

Basant-me en la referència de Regna, J. (2014) , en primer lloc, "els intents de definir el concepte de competència literària han posat de manifest la diversitat de components que apareixen en les produccions literàries" (Mendoza, 2004:138).En este sentit, Mendoza Fillola (2004: 138-141) apunta aproximacions com la de T.A. Dijk a l'assenyalar que "la poètica teòrica hi ha d'ocuparse també de la descripció i explicació de capacitat de l'home per produir i interpretar textos literaris: la Competència literària" (Van Dijk, 1972: 170) . Abans, Bierwisch (1970) ja va fer referència a este concepte en 1965 (Coloma, 2002: 232) , definint-ho com "una adquisició sociocultural, supòsit que els mecanismes poètics sorgixen d'un concret mode d'expressió cultural". Thomas (1978) diu que "la competència literària no és una facultat general, sinó una aptitud apresa i no és una facultat derivada en la relació amb la competència lingüística” (Mendoza, 2004: 140). Culler (1975: 113-130)  defineix la competència literària com "el conjunt de convencions per llegir textos literaris". I per últim, Stubss (1987: 204) considera que "la competència literària suposa la capacitat de comprendre distints tipus de relació semàntica, entre el qual es diu i el que s'implica. (Traducció pròpia de les cites literals.)

Segons Mendoza, A. (2001) la competència literària és el conjunt de sabers que permeten identificar les qualitats estètiques d'un text en relació a la producció de signe artístic i estètic en un context cultural. Intervé en la identificació dels marques poètiques i dels convencionalismes esteticodiscursius i culturals amb els quals es confereix al text el valor i l'efecte artístic. Es forma a través de múltiples activitats de lectura i per potenciar el seu desenvolupament és necessari motivar els reconeixements textuals a través de la formació de l'intertext lector. El lector competent és aquell agent implicat amb les aportacions del text en l'actualització textual que realitza.

Basant-me en la referència de Colomer, T. (1994), és molt important determinar i seleccionar quins llibres són adequats per ensenyar a llegir a xiquets a través d’una construcció poètica o narrativa que els ajude a negociar el significat. “En la lectura infantil,podem veure les conveccions, els repertoris, i demostrar com els nens aprenen i desenvolupen la seua competència literària”(Meek,1982:290).

Però encara no es pot definir clarament quines són les competències que conformen la competència literària, els coneixements necessaris per això i les activitats educatives necessàries per desenvolupar-les.

Alguns components per formar un lector literari són: Fer experimentar la comunicació literària; utilitzar textos que ofereixen elements de suport per obtindre el significat; suscitar la implicació i la resposta dels lectors; construir el significat de manera compartida; ajudar a progressar en la capacitat de fer interpretacions més complexes i preveure activitats que afavoreixen les operacions implicades en la lectura.  

D’una banda, des que els estudis generatius van afegir la hipòtesi que la competència literària era “una específica capacitat humana que possibilita la producció d’estructures poètiques com la comprensió dels seus efectes” (Bierwisch, 1965), l’escola va començar a entendre el progrés literari com el desenvolupament de la competència literària, i no sols com el traspàs de coneixements sobre el llegat literari.

D’altra banda, la psicoanàlisi va estudiar la relació entre els contes i la maduració afectiva dels xiquets, i va analitzar de quina forma l’experiència literària a la infantesa és important per contribuir a la creació de representacions que donen lloc a la construcció de la personalitat.

Finalment, l’escola va començar a preocupar-se per la lectura de llibres per pur plaer, i va afirmar que el lector literari es forma llegint literatura i per això és tant important enriquir la nostra competència literària i fomentar en els xiquets la importància de la lectura de llibres.