Es també coneguda com a lírica. El seus orígens són grecs
i es tractava d’aquella poesia que estava destinada a ser recitada, en lloc de
llegida. Té com a característica principal la d’expressar els sentiments,
pensament i emocions de l’autor, per la qual cosa predominarà la subjectivitat,
com indica Miller (2005:1) “is now generally considered lyric –a short poem of
personal revelation, confession or complaint, which projects the imatge of an
individual and highly self-reflexive subjective consciousness”*. Habitualment
està escrit en vers, encara que també podem trobar produccions en prosa, el que
es denominaria prosa poètica.
Valriu i Llinàs (1998:17) afirma que es comunament conegut com a poesia (encara que no hem d’oblidar que també trobem poesia èpica), la qual “comprendria un ample ventall que aniria des de la producció d’autor a materials populars tan diversos com les endevinalles, les cançons de bressol...”, emfatitzant les característiques pròpies de la poesia infantil, la qual “es basa essencialment en el plaer del ritme i de la rima, en l’al·literació, en l’exageració o el nonsense.” Encara que trobem una major quantitat de figures retòriques en relació amb altres gèneres com el narratiu, emprant especialment la funció expressiva i poètica, Georges Jean (1989:48) recalca que no depèn únicament d’aquesta: “La función poètica [...] es casi siempre visible en un poema. Pero no basta solo con su presencia para transformar un texto en poema”.
Jiménez i Sáez Rodríguez (2010) distingeixen diversos subgèneres com: la cançó, composició amorosa que segueix un mateix patró mètric, significativa en poetes com Garcilaso de la Vega, l’oda, poema on s’alaba alguna qüestió, l’elegia, composició en vers on s’expressa dolor per la mort d’un ésser estimat o la sàtira, poema de caràcter burlesc amb la finalitat de ridiculitzar, com els més rellevants.
Aquest tipus de gènere està prou devaluat socialment, per la qual cosa l’escola té un paper molt important en la formació del lector en aquest, ja que potser no es tracte en cap altre lloc. Pot emportar grans beneficis als xiquets com una lectura més activa, un repte cognitiu o una eficient manera d’obrir-se a la resta. Treballar-la a través de jocs, com pot ser el cadàver exquisit, pot resultar atractiu per a ells.
Valriu i Llinàs (1998:17) afirma que es comunament conegut com a poesia (encara que no hem d’oblidar que també trobem poesia èpica), la qual “comprendria un ample ventall que aniria des de la producció d’autor a materials populars tan diversos com les endevinalles, les cançons de bressol...”, emfatitzant les característiques pròpies de la poesia infantil, la qual “es basa essencialment en el plaer del ritme i de la rima, en l’al·literació, en l’exageració o el nonsense.” Encara que trobem una major quantitat de figures retòriques en relació amb altres gèneres com el narratiu, emprant especialment la funció expressiva i poètica, Georges Jean (1989:48) recalca que no depèn únicament d’aquesta: “La función poètica [...] es casi siempre visible en un poema. Pero no basta solo con su presencia para transformar un texto en poema”.
Jiménez i Sáez Rodríguez (2010) distingeixen diversos subgèneres com: la cançó, composició amorosa que segueix un mateix patró mètric, significativa en poetes com Garcilaso de la Vega, l’oda, poema on s’alaba alguna qüestió, l’elegia, composició en vers on s’expressa dolor per la mort d’un ésser estimat o la sàtira, poema de caràcter burlesc amb la finalitat de ridiculitzar, com els més rellevants.
Aquest tipus de gènere està prou devaluat socialment, per la qual cosa l’escola té un paper molt important en la formació del lector en aquest, ja que potser no es tracte en cap altre lloc. Pot emportar grans beneficis als xiquets com una lectura més activa, un repte cognitiu o una eficient manera d’obrir-se a la resta. Treballar-la a través de jocs, com pot ser el cadàver exquisit, pot resultar atractiu per a ells.
Exemple de poema infantil:
BON DIA, POESIA!
Bon dia, cel!
Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!
Joana Raspall
* Ara es considera normalment la lírica com a un poema curt de revelació personal, confessió o queixa, que projecta la imatge d'una consciència subjectiva, individual i altament auto-reflexiva. Miller (2005:1)
Bon dia, cel!
Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!
Joana Raspall
* Ara es considera normalment la lírica com a un poema curt de revelació personal, confessió o queixa, que projecta la imatge d'una consciència subjectiva, individual i altament auto-reflexiva. Miller (2005:1)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada