Perdomo (2003:282) defineix aquest terme, fent
referència especialment a la literatura infantil, encara que es pot emprar
indistintament, com “aquellas manifestaciones literarias representativas del folklore de un
pueblo […] Poseen rasgos comunes como la transmisión oral a través de las
generaciones, por lo tanto se perpetúan en el tiempo, conservan características
del estilo tradicional y expresan el sentir de una colectividad”.
Aquest tipus de manifestacions van tindre especial rellevància en l’Edat Mitjana, de la veu dels joglars, qui musicalitzaven les creacions dels trobadors. Com afirma García Pradas (2003:258-259): “La oralidad es la forma más accesible al producto literario en la Edad Media”, per la relegació de la formació acadèmica pràcticament al clerc, així com afegeix que també van ajudar en la configuració de les característiques dels gèneres literaris.
Valriu i Llinàs (1998:74) senyala que amb l’adveniment de la societat industrial aquest tipus de manifestacions literàries estaven en perill, per la qual cosa els intel·lectuals van elaborar reculls d’aquests materials transcrivint-les al paper. Alguns dels escriptors més reconeguts van ser el francès Perrault (1628-1703), els germans Grimm, Wilhelm (1786-1859) i Jacob (1785-1863) i el danés Andersen (1805-1875) A Espanya malgrat la riquesa d’aquestes produccions no va destacar-hi cap.
Perdomo (2003) fa una classificació d’aquestes manifestacions dividint-les en manifestacions en vers o narrativa en prosa. La primera es subdivideix en set tipus: líriques, poesia delicada com les nanes, epigramàtiques, on s’invita al pensament, com les endevinalles, cançons de joc, burlesques com els disparats, petitòries com les coples, cabalístiques com els conjurs o didàctiques com els refranys. Valrriu i Llinàs (1998) afegeix altres com els romanços o les rondalles.
Malgrat que aquest tipus de literatura, especialment els contes, siguen definits moltes vegades com masclistes o classistes, crec que amb un correcte tractament poden resultar útils, donat que són els primers models per interpretar el món i apropar-los al plaer de la lectura, així com també pot proporcionar-los valors positius, afavorir l’adquisició del llenguatge, el desenvolupament de la seua creativitat i imaginació, així com facilita els intertextos.
Aquest tipus de manifestacions van tindre especial rellevància en l’Edat Mitjana, de la veu dels joglars, qui musicalitzaven les creacions dels trobadors. Com afirma García Pradas (2003:258-259): “La oralidad es la forma más accesible al producto literario en la Edad Media”, per la relegació de la formació acadèmica pràcticament al clerc, així com afegeix que també van ajudar en la configuració de les característiques dels gèneres literaris.
Valriu i Llinàs (1998:74) senyala que amb l’adveniment de la societat industrial aquest tipus de manifestacions literàries estaven en perill, per la qual cosa els intel·lectuals van elaborar reculls d’aquests materials transcrivint-les al paper. Alguns dels escriptors més reconeguts van ser el francès Perrault (1628-1703), els germans Grimm, Wilhelm (1786-1859) i Jacob (1785-1863) i el danés Andersen (1805-1875) A Espanya malgrat la riquesa d’aquestes produccions no va destacar-hi cap.
Perdomo (2003) fa una classificació d’aquestes manifestacions dividint-les en manifestacions en vers o narrativa en prosa. La primera es subdivideix en set tipus: líriques, poesia delicada com les nanes, epigramàtiques, on s’invita al pensament, com les endevinalles, cançons de joc, burlesques com els disparats, petitòries com les coples, cabalístiques com els conjurs o didàctiques com els refranys. Valrriu i Llinàs (1998) afegeix altres com els romanços o les rondalles.
Malgrat que aquest tipus de literatura, especialment els contes, siguen definits moltes vegades com masclistes o classistes, crec que amb un correcte tractament poden resultar útils, donat que són els primers models per interpretar el món i apropar-los al plaer de la lectura, així com també pot proporcionar-los valors positius, afavorir l’adquisició del llenguatge, el desenvolupament de la seua creativitat i imaginació, així com facilita els intertextos.
Un exemple de rondalla valenciana seria "I queixalets també" disponible ací.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada