Pla lector

El pla lector és una proposta de pràctica educativa que servirà de guia per a proporcionar una educació literària de qualitat als alumnes, ja que es concreten i es programen els aspectes implicats en la construcció del saber llegir literari.

Teresa Colomer (1994) indica que hi ha multitud de formes de vertebrar aquests programes i que tots
són igual de vàlids “si segueixen els principis generals i integren els diversos nivells d’actuació”. Però, destaca que els docents s’han de basar en la reflexió de dues qüestions; què es llegir? i com s’ensenya a llegir?

Resulta fonamental esbrinar quins elements són els més complicats i quins resulten més fàcils en la construcció literària, per fer una disposició correcta al llarg del currículum escolar, doncs possibilita realitzar una selecció més precisa d’aquells textos que seran adients per als alumnes.

Tal com indiquen Patrici Batalla i Mercè Sagarra (2003), aquests materials han de permetre la formació de bons lectors actius, per tant la selecció es caracteritzarà per la qualitat i la diversitat, ja que han de poder motivar als alumnes i cobrir les preferències, els interessos i els diferents nivells que tinguen.

En la mateixa línia, l’autor Josep Ballester (1999) explica que “el cànon literari docent s’ha d’eixamplar a tot tipus de textos estètics i cercar la connexió directa amb el gust de l’alumnat”.

Pel que fa als objectius del pla lector, Teresa Colomer (1991), destaca alguns com la representació mental coherent, les operacions implicades en la lectura, millorar la capacitat d’interpretació literària, la comprensió del text com un tot, realitzar connexions entre el text i el lector i construir significats de manera compartida amb els altres.

Per últim, Marta Sanjuán (2013) indica que l’efectivitat del pla lector es multiplicarà si el professor és un lector apassionat, ja que sabrà transmetre eixa passió als seus alumnes.