RESSENYA P18: L’ull de la mòmia

L’ull de la mòmia es una novel·la escrita per Jesús Cortés, de la editorial Bromera, dirigit per a xiquets a partir de 12 anys i en concret el llibre que he llegit és de la 11ª edició (any 2009). L’autor Jesús Cortés (Torrent, 1962) és actualment un dels escriptors de narrativa juvenil més destacats del panorama literari actual en la nostra llengua. Escriu històries d’aventura i de misteri, però les desmitifica amb el seu sentit de l’humor. L'ull de la mòmia és una obra que va tindre tanta repercussió literària que va rebre el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre. Aquesta obra està estructurada en 14 capítols i té en total 181 pàgines. 

És una història d’aventures on apareixen diferents personatges: iaio Esteve, Manel, Diana i Max.  Max, el protagonista principal, és un xiquet de tretze anys,  els seus pares se’n van de viatge i ell es queda amb el seu iaio, el professor Esteve i dos amic més, que s’anomenen Manel i Diana. El professor diu que han d’anar al museu a causa que poden intentar furtar la tomba d’Amenemhet III. Max no pot reprimir l’impuls de tocar la mòmia i se li encomana una estranya reacció, perquè les ungles comencen a tornar-se-li negres. Aleshores, cau en ell una maledicció, el professor investiga i se n’adona que en deu dies morirà a no ser que trenque l’ull. Aquesta maledicció provoca que els personatges travessen mig món (Sardenya, Grècia, Egipte) a bord d’una avioneta, l’Eternitat, pilotada per un pirata, antic company d’aventures del Professor, per tal de trencar la maledicció que té Max. Abdelkader, un dels majors traficants d’antiguitats egípcies, en companyia dels seus sicaris que treballen per a ell segresten la tomba d’Amenemhet i la porten al seu amagatall secret. Finalment arriben a la Vall dels Reis, lloc on el professor pensa que estan Abdelkader i els seus sicaris amb la tomba d’Amenemhet. Max finalment trenca l’ull i tots fugen amb armes darrere però quan ixen, el Pirata i els seus acompanyants els esperen, no obstant això, mitjançant la col·laboració, superen els temors i les supersticions amb la qual cosa poden fugir.

És una novel·la molt atractiva i fàcil de llegir, la lectura es fa prou amena, aleshores a partir de sext de Primària ja es podria llegir i no els suposa molt repte cognitiu ja que generalment l’autor utilitza frases simples i no molt complexes i un vocabulari senzill. Com es tracta d’una novel·la i per tant és més extensa que un conte, convindria que una vegada els xiquets hagen llegit contes, comencen amb novel·les i concretament amb aquest llibre seria una bona forma per introduir-los a aquestes, perquè pertany a la temàtica d’aventures i resulta interessant i misteriosa per als xiquets. Com activitat prèvia a la lectura, es pot preguntar als xiquets què pensen que serà la temàtica del llibre sols observant la portada. Un element del llibre interessant és que a la introducció  es realitza una pregunta al lector, això aconsegueix que aquest es senta part de l’obra i per tant partícip de la mateixa, element fonamental per captar la seua atenció: “Atenció, pregunta: què pots fer quan la teua vida depén del maleït ull d’una mòmia egípcia” (pàg. 5) i quatre alternatives de resposta.

En relació amb l’educació literària, aquest llibre treballa molts conceptes relacionats amb el foment de la competència literària i lectora dels xiquets. En primer lloc, quant als paratextos, les imatges de l’obra dibuixades per Francesc Santana no resulten molt atractives, estan presentades en blanc i negre i per tant, no criden molt l’atenció dels xiquets. A més, si no estigueren presents al llibre no importaria, perquè no ajuden a afegir nova informació, per tant hauria estat interessant si l’autor haguera inclòs imatges de les piràmides d’Egipte, de la Vall dels Reis, etc. perquè els xiquets tinguen una representació visual dels llocs més representatius d'aquesta país. Al principi del llibre, a la pàgina 15 apareix una il·lustració de la torre de Santa Caterina, de València, interessant per fer un exercici amb els xiquets i preguntar-los: “Aquesta torre quina és?” per activar els seus coneixements previs i per comprovar si coneixen o no eixa torre.

També es pot reballar transversalment assignatures com la Història, en concret, la de l’antic Egipte (món dels faraons, la seua escriptura jeroglífica, els enterraments en les piràmides, la momificació i les malediccions).  Per exemple, si estan estudiant la cultura egípcia, és més divertit que els xiquets lligen aquest llibre en lloc de estudiar-la a un llibre de text que normalment resulta més avorrit per als infants. També es pot estudiar la Geografia, ja que viatgen a diferents llocs del món: Atenes, Egipte (Vall dels reis) i Sardenya, per tant, una activitat d'aula podria ser que els xiquets assenyalen a un mapamundi els llocs que visiten els protagonistes del llibre.

També, és interessant el fet que apareixen paraules procedents d’altres llengües: italià (munizione, non capisco, comissario,invenzione), anglés (burger, death, natural history, bronze age)  i això és important per fomentar una educació plurilingüe, i així aconseguir que els xiquets coneguen i es familiaritzen mínimament amb altres llengües i cultures. Quant a la intertextualitat, apareix una al·lusió a una pel·lícula, Titànic, a la pàgina 37: “Per totes les cobertes relliscoses del Titànic!”

Amb aquesta obra també es poden treballar molts valors com: Coneixement d’altres malalties com és la necrofòbia i educar als xiquets amb l'objectiu que respecten a les persones que tenen alguna malaltia o trastorn i empatitzar amb ells; la importància de la col·laboració en equip per aconseguir un objectiu comú (l’heroisme col·lectiu) i el valor de l’amistat.

En definitiva, per què llegir aquesta obra i recomanar-la per als xiquets? Perquè es tracta d'un llibre que té molta qualitat literària com s’ha pogut comprovar al llarg de la ressenya, la lectura és fàcil i no suposa molt repte cognitiu per als xiquets, però això hem de complementar-ho amb lectures un poc més complexes, perquè els xiquets han de fer un mínim esforç cognitiu i així millorar la seua competència lectora i literària de forma progressiva. Com diu Joan Fuster: “Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera” (citat per Girbés, 2006, 19).